dilluns, 20 de maig del 2013

WEBGRAFIA


DDAA. Talleres sobre identidad y autoestima. [en línia]. Escritorio del docente. [Consulta: 10 de març de 2013]. Disponible a: <http://escritoriodocentes.educ.ar/datos/taller_identidad_autoestima.html>

GADEX. L’adolescència. [en línia]. Barcelona: GADEX, 2011. [Consulta: 2 de març de 2013]. Disponible a: <http://www.gadex.eu/ca/index.php>

PASCUAL, Justino. Competencias básicas en secundaria. [en línia]. Burgos: CIFP Juan de Colonia, 2007. [Consulta: 10 de març de 2013]. Disponible a: <http://es.scribd.com/doc/30476926/La-competencia-social-y-ciudadana>

PSICOINFANTOJUVENIL. Taller de autoestima para adolescentes. [en línia].   Espanya: Red-Psi, 2011. [Consulta: 10 de març de 2013]. Disponible a: <http://www.red-psi.org/articulos/taller-de-autoestima-para-adolescentes/>

RODRIGUEZ, S. El autoconcepto académico como posibilitador del rendimiento escolar. [en línia]. Huelva: Universidad de Huelva, 2010. [Consulta: 2 de març de 2013]. Disponible a: <http://psicopediahoy.com/autoconcepto-academico-rendimiento-escolar/>

BIBLIOGRAFIA


ALVARADO, Zayda; GARCÍA, Lucero; INGAR, Rosa. Como trabajar la autoestima en el aula. Perú: Universidad César Vallejo, 2010.

BARRACHINA, Llorenç Andreu (coord.). Diagnòstic en educació. Barcelona: Editorial UOC, 2011.

Boletín Oficial del Estado, 4 de maig de 2006, núm. 106.

BRACONNIER, Alain. Guía del adolescente. Madrid: Editorial Síntesis, 2001.

CASTANYER, Olga. La asertividad: expresión de una sana autoestima. Bilbao: Editorial Desclée de Brouwer, 2000.

DDAA. Desarrollo afectivo y social. Madrid: Ediciones Pirámide, 1999.

DDAA. Estrategias organizativas de aula. Propuestas para atender la diversidad. Barcelona: Editorial Graó, 2001.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 26 de juny de 2007, núm. 4915.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 16 de juliol de 2009, núm. 5422.

MONEREO, C. “Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica”. Dins: Carles Monereo (coord). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: Editorial UOC, 2003.

MORENO, Amparo. L’adolescència. Barcelona: Editorial UOC, 2006.

PERINAT, A. “El desenvolupament en l’adolescència”. Dins: Adolfo Perinat (coord.). Desenvolupament i aprenentatge durant l’edat escolar. Barcelona: Editorial UOC, 2004.

PUIG, J.M. (coord.). Educar a la secundària. Vic: Eumo Editorial, 2000.

VILLAR ANGULO, Luis Miguel. (Director). Capacidades docentes para una gestión de calidad en Educación Secundaria. Madrid: Editorial Mc GrawHill, 2004. 

diumenge, 19 de maig del 2013

VULLSABER


De tots els llibres que he anat consultant aquests dies, en voldria recomanar i destacar un que dóna una visió molt global però alhora aprofundida i planera del què és l’adolescència. Com ja he dit, no és dels llibres més especialitzats que he consultat, però sí que possiblement és el que m’ha permès en gran mesura endinsar-me i situar-me en el món dels adolescents, ja que la meva experiència sempre havia oscil·lat entre l’educació formal a infantil i l’educació del lleure en alumnes de primària, desconeixent força l’etapa de secundària.

Així doncs, el llibre que teniu a continuació és recomanable a tots els que consulteu el meu blog i us interessi tenir una visió general dels adolescents; i a qui visitant el meu blog li manquin justificacions per entendre la meva proposta d’intervenció, ja que si bé aquest llibre no aporta massa argumentacions científiques o tècniques si que aporta una dosis de sentit comú a partir de conceptes bàsics que caldria tenir prèviament a tractar amb l’adolescència des de qualsevol basant possible.














diumenge, 5 de maig del 2013

CONCLUSIONS FINALS


Durant l’estada al centre de pràctiques per segona vegada, he pogut avançar en quant a tasques i accions a fer jo mateixa dins el propi centre, per tant, tot i poder reafirmar les conclusions que vaig extreure al Practicum I, n’he pogut extreure d’altres de més concretes de la feina de psicopedagog perquè ara m’ha tocat fer-la i viure-la més de dins i en pròpia persona. 
Aquestes conclusions, però, no són purament conceptuals o dels aprenentatges que hagi anat fent al llarg de les pràctiques perquè aquestes reflexions ja queden contemplades a les estrades del dia a dia. Aquestes conclusions finals, són doncs de caire més generalista de tot el Practicum II: 

-       Com a psicopedagogs no podem tenir mandra. Per la meva curta experiència he pogut veure que sovint el claustre de professors té una càrrega de feina important i que com a conseqüència és una mica reticent a propostes que afegeixin més hores de dedicació encara a la seva tasca docent. Per aquest motiu, els psicopedagogs no podem caure en la mateixa dinàmica que la majoria del claustre, sinó que hem de conservar sempre aquella empenta i aquella motivació per la feina ben feta tot i que això suposi moltes hores i molta dedicació, perquè és que no hi pot haver bons resultats sense una dedicació important al darrera. Així doncs, els psicopedagogs haurem d’estirar del carro del claustre per motivar-lo i aconseguir el seu suport i la seva ajuda encara que ens costi i ens requereixi molta insistència.

-       Com a psicopedagogs no hem de tenir por al canvi. Relacionada amb l’anterior, aquesta conclusió fa referència a la posició general de claustre, sovint poc partidària als canvis. El psicopedagog és qui ha de preveure la necessitat d’un canvi i fer-ne la seva planificació o bé promoure’n la seva planificació entre l’equip docent, ja que no és el psicopedagog qui ho ha de fer tot, però si que ha de ser l’impulsador del canvi, ja que sovint el claustre està estancat en la rutina i monotonia desbordat per la feina diària i ni contempla la possibilitat d’una alternativa possiblement millor. Així doncs, el canvi no ens pot fer por ni per la seva desconeixença ni pel volum de feina que comporta, ja que la realitat és canviant i per tant, ho ha de ser també l’entorn educatiu,ens hem d’adaptar als nous temps i als nous alumnes a partir dels canvis que siguin necessaris. Una escola (o institut) arcaica no aporta res de positiu.    

-       Si les coses no funcionen provem de millorar-les. No podem fer la vista grossa davant de disfuncions del centre o dels alumnes, i encara menys com a psicopedagogs de centre. Tornant a parlar de l’equip docent, si bé aquest està prou enfeinat com per dedicar-se a buscar alternatives de millora, ha de ser el psicopedagog qui iniciï aquest pas i en faci l’acompanyament. Hem d’estar com una mica a l’aguait de “tot” per tal de no permetre que es segueixin fent pràctiques que no són beneficioses,sinó del contrari promoure’n la seva millora.     

-       S’ha de confiar en els alumnes, sovint és l’entorn qui no els deixa extreure el millor d’ells. Massa sovint s’opta per una posició culpabilitzadora dels alumnes dels seus mals resultats acadèmics, socials, actitudinals... sense qüestionar-nos el per què de tot plegat. És doncs un error fer-ho, ja que si bé és la opció més fàcil ja que ens eximeix a professors i psicopedagogs de qualsevol responsabilitat és, segons el meu entendre la menys justa i real. Els alumnes, com la resta de persones es desenvolupen segons les seves característiques internes i les característiques externes de l’entorn que els envolta. Si bé les característiques internes no són tan accessibles i des de l’escola o institut no es poden contemplar tant, les externes si que formen part del nostre àmbit d’actuació i per tant crec que se n’han d’explotar totes les seves possibilitats, perquè sovint modificant l’entorn es modifiquen aspectes de la persona que creiem que estaven definits pel seu jo més intern. Per tant, no podem deixar-nos perdre la possibilitat de modificar allò que està al nostre abast en benefici dels alumnes, persones a qui hem d’acompanyar en el seu desenvolupament integral. 

-        Els adolescents no mosseguen. Al ser mestra d’educació infantil i al reunir tota la meva experiència professional amb alumnes de fins a dotze anys, sempre havia tingut una mica de reticència als adolescents per por a no saber-los tractar. Aquestes pràctiques m’han anat molt bé en aquest sentit perquè he pogut trencar el gel amb aquesta franja d’edat i he pogut veure que també és possible i maca la relació que s’estableix amb els adolescents. No és una tasca fàcil, tenir una bona relació amb els alumnes adolescents, però durant les pràctiques he anat observant i comprovant que des de la sinceritat, la proximitat, la igualtat entre tu i ells són punts clau per establir-hi bones connexions. Són pràcticament adults i volen ser tractats com a tals, tenen una gran quantitat de dubtes i no volen ser enganyats ni que se’ls emboliqui encara més,  tenen una autoestima dèbil i per tant no es volen sentir dominats per una figura superior (professor), sinó que se’ls ha donar confiança, creure en ells i fer-los sentir en igualtat, no de condicions, ja que els rols són diferents, sinó de capacitats com a persona.

No obstant, hi ha algunes conclusions més metodològiques que les comparteixo amb el Practicum I:

-       És tant necessari el període de pràctiques a finals de la carrera que es fa curt. Com he insinuat abans, cada àmbit de pràctiques contempla uns aspectes de la psicopedagogia però alhora en descarta d’altres, per això és molt útil el període de pràctiques però el fet de limitar-lo a un sol àmbit fa que es redueixin les possibilitats de contrarestar tota la teoria feta.

-        Les eines per compartir informació són molt útils. El blog i el fòrum són molt útils perquè et permeten aprendre una mica sobre els àmbits que en el teu centre de practiques no es toquen i a més, compartir experiències i opinions personals del procés amb els companys. Per tant, crec que s’ha de potenciar sempre molt aquesta part de compartir.

-       Crec que hi hauria d’haver més flexibilitat per cursar el pràcticum I i II. Donat que estem en una universitat a distància per poder fer viable la conciliació de la vida familiar, laboral i acadèmica, crec que hi ha una certa rigidesa en el moment de cursar el pràcticum pel fet que queda dividit en els dos semestres igual que la resta d’assignatures i això fa perdre dies útils de pràctiques al centre. És cert, que també vaig tenir problemes d’última hora, i el centre que vaig trobar finalment, no m’és el més còmode possible, però per aquest motiu he trobat que podria ser útil tenir més flexibilitat en les dates del pràcticum. 

diumenge, 28 d’abril del 2013

AVALUACIÓ FASE 4

Un cop acabada la fase 4 us presento l'avaluació d'aquesta:

INDICADORS D’AVALUACIÓ:
DEL RESULTAT:
DEL PROCÉS:
-Grau de satisfacció dels docents implicats envers les conseqüències i els resultats que ha aportat el nou material curricular.  (ALT/MIG/BAIX)
-Les conclusions acordades permeten establir una continuïtat al material. (/NO)
-El professorat implicat es mostra satisfet amb la línia d’intervenció seguida. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)
-Grau de satisfacció dels docents implicats envers la metodologia i les estratègies emprades. (ALT/MIG/BAIX)
-Els professors/es implicats han participat activament. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)
-Els instruments d’avaluació final utilitzats són adequats al rol (alumne/professor) del destinatari. (SÍ/NO)
-El sistema de comunicació/trobada emprat per a l’establiment de conclusions finals (avaluació final) és fluït. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)


Aquesta fase també es pot valorar positivament en dos sentits.  Per una banda, el procés ha estat seguit segons la planificació i amb èxit tot i poder millorar la manera de motivar i implicar una mica més les diferents professores que hi han estat implicades, ja que a causa de la càrrega de feina que tenen es mostren interessades però, en ocasions, poc disposades a col·laborar. Per l'altra, els resultats obtinguts mostren una valoració positiva de tot el procés i de l'efectivitat del material elaborat així com la intenció d'establir-hi una continuïtat.

En resum doncs, es pot dir que les avaluacions de totes les fases han estat positives la qual cosa demostra que aquesta intervenció és factible i útil tot i tenir evidentment aspectes millorables.


divendres, 26 d’abril del 2013

Entrevista amb la docent de l'assignatura optativa.


Avui ha estat el meu últim dia al centre de pràctiques. Per acabar només em quedava tancar amb la meva tutora i docent de l'assignatura optativa l’avaluació del projecte i de la meva intervenció. Ha estat una entrevista informal i distesa on s’ha fet balanç de les necessitats inicials i de les solucions finals passant per tot el procés de recollida d’informació i de negociació de les parts per establir les actuacions pertinents. S’ha valorat positivament el mètode de treball molt realista i proper a la realitat del centre i a la demanda formulada inicialment, així com el resultat obtingut: el nou material curricular. Aquest ha funcionat correctament amb els alumnes i se n’han començat a veure els fruits, la qual cosa indica que al feina ha estat ben feta. Com sempre hi ha una part millorable, que en aquest cas seria la referent a la participació de les tutores de 3r, aspecte molt comentat en entrades anteriors i per tant, poc susceptible de més matisos. Simplement, s’haurien de tenir més espais pel treball personal dels docents on poguessin implicar-se en els projectes i treballar en equip, ja que si la organització del centre ho permetés, es podrien canviar les sessions de treball individual per sessions de treball en petit grup.    

dimecres, 24 d’abril del 2013

Activitat C) Qüestionari individual pels alumnes de l'assignautra optativa + Activitat B) Entrevista amb la docent de l'assignatura optativa.


Després d’haver acabat la docència de tota la part modificada del material curricular corresponent a l’autoconeixement i l’autoestima se n’ha de fer l’avaluació. L’avaluació és feta a tres bandes: per part dels alumnes, del docent de l'assignatura optativa i de les tutores de 3r ESO (professores implicades en el projecte).

Avui al CV hem fet una última dinàmica de grup sobre l’autoestima:

Objectius “Anunci publicitari”
-Exercitar les habilitats d’autoconeixement.
-Augmentar l’autoestima.
Descripció “Anunci publicitari”
Es deixa a l’alumnat tot tipus de material fungible perquè realitzin un anunci publicitari d’ells mateixos de manera individual. Cadascú ha de saber plasmar les seves qualitats i habilitats en una cartolina per tal que la resta de companys, al final, durant l’exposició dels anuncis, puguin deduir que tothom té unes habilitats o altres, que no hi ha ningú millor o pitjor, sinó que simplement som diferents.

I l’avaluació dels alumnes a partir d’un qüestionari de satisfacció respecte a l'assignatura com el que es mostra a continuació:


No hem fet una autoavaluació de les competències adquirides perquè com a propi docent he pogut veure que els aspectes tractats s’han vist reflectits en l’actitud i comportament de l’alumnat. Així doncs, individualment han respost el qüestionari el qual demostra que s’han obtingut resultats favorables respecte el nou material curricular.    

Pel que fa a l’avaluació del material i del procés respecte les professores implicades s’ha portat a terme en una reunió conjunta de tutors de 3r ESO. En aquesta reunió l’ambient ha estat molt més distès que en d’altres ocasions, pel meu entendre perquè ja no hi havia possibilitat d’involucrar-les més en el projecte perquè aquest ha arribat a la seva fi. Una vegada han vist finalitzat el procés i la satisfacció dels alumnes, s’han tret un pes del damunt perquè ja no hi ha més feina a fer, del contrari, el resultat de la feina feta queda recollit en el material didàctic (document) podent ser utilitzat en un futur sense massa modificacions més i això les satisfà i tranquil·litza davant de la feina que tenen regularment al centre.  

AVALUACIÓ FASE 3


Es pot dir a partir de la següent graella d'avaluació que la fase 3 ha estat favorable i ha donat bons resultats (a curt termini) entre l'alumnat:

INDICADORS D’AVALUACIÓ:
DEL RESULTAT:
DEL PROCÉS:
-Els/les alumnes utilitzen adequadament els dos nous conceptes. (Sí/NO)
-L’autoestima dels/les alumnes presenta canvis positius. (/NO)
-El comportament dels/les alumnes reflecteix més seguretat en ells/elles mateixos/es. (/NO)
-Els alumnes demostren tenir consciència de la influència que tenen sobre l’autoestima dels seus companys a partir de les interrelacions a l’aula. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)
-Participació activa dels/les alumnes a l’aula. (MOLTA/BASTANT/POCA/GENS)
-Els/les alumnes utilitzen les eines de comunicació bàsiques (torn de paraula, escolta activa, no interrompre, etc.). (MOLT/BASTANT/POC/GENS)
-Interès i motivació dels/les alumnes sobre el tema. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)
-S’estableixen relacions cordials entre els membres del grup. (/NO)

dimarts, 23 d’abril del 2013

Activitats: Dinàmiques per augmentar l'autoestima


En aquesta penúltima sessió on jo estic com a docent de l'assignatura optativa perquè s’acaben les activitats pròpiament dites d’autoconeixement i autoestima, hem fet dues dinàmiques de grup per tal d’acabar de reforçar el vincle entre els alumnes del grup i augmentar la seguretat en ells mateixos.

Objectius “El ventall”
-Veure com influeixen els actes de cada un vers l’autoestima dels altres.
-Veure com influeixen en l’autoestima de cada un els actes dels altres.
-Saber valorar els aspectes positius de cada persona.
-Saber elogiar als altres.
-Augmentar l’autoestima.
Descripció “El ventall”
Cada persona té un full de paper que doblega per una extremitat tot escrivint-hi el seu nom. Un cop fet això es passa el paper a la persona de la dreta de manera que cada persona ha d’escriure una qualitat/elogi de la persona que hi ha escrita en el paper. Una vegada escrita la qualitat doblega el paper de manera que el què ha escrit quedi amagat i el nom de la persona quedi visible igualment a la part superior. Acabat això es torna a passar el paper a la persona de la dreta i així successivament fins que els paper ha anat adquirint forma de ventall i torna a estar en mans del seu amo (persona escrita a la part superior del paper).

Objectius “Endevina, endevinalla”
-Veure com influeixen els actes de cada un vers l’autoestima dels altres.
-Veure com influeixen en l’autoestima de cada un els actes dels altres.
-Saber valorar els aspectes positius de cada persona.
-Saber elogiar als altres.
-Augmentar l’autoestima.
Descripció “Endevina, endevinalla”
Cada persona ha d’escriure en un paper tres qualitats no físiques de la persona que té a la seva dreta. Un cop fet això es dobleguen tots els papers i es posen al mig del cercle barrejats. Seguidament per torns cada persona agafa un paper i llegeix les qualitats que hi ha escrites per tal d’endevinar amb l’ajuda de tots els companys de qui està parlant el paper. 


A més, també hem volgut que s’adonin de la importància dels nostres actes en els altres. És a dir, hem reflexionat sobre com en son d’importants els gestos, mirades, comentaris que els nostres companys ens fan, sovint sense més importància però que del contrari ens afecten i marquen la nostra autoestima tant positiva com negativament.  Amb això esperem que a partir d’ara vagin més amb compte amb el que fan i diuen als companys perquè han pogut veure de primera mà com això influeix en la pròpia persona i el fa estar bé o malament. Alhora, també es busca que comencin a desenvolupar empatia per aquells companys a qui poden oferir ajuda indirecta o directa a partir d’algun comentari, mirada, gest, ja que al llarg de l'assignatura s’han adonat a partir de la reflexió feta, que les relacions socials ens condicionen més del què es pensaven la pròpia manera de ser  i que per això és tan important tenir bones habilitats socials.




dimecres, 17 d’abril del 2013

Activitat "Com sóc i com m'argradaria ser"



Objectius de l’activitat
-Conèixer-se a un mateix.  
-Compartir el criteri personal amb la resta de companys. 
-Acceptar les opinions, consells o possibles discrepàncies de part dels companys.
Descripció de l’activitat
S’inicia la sessió fent un repàs del concepte autoconeixement. I es pregunta si tothom es coneix a ell mateix.
Posteriorment, amb els cartronets amb qualitats escrites, es dibuixen dos grans cercles a la pissarra (com sóc/com m’agradaria ser) i es demana que surti algú de forma voluntària. L’alumne ha de llegir el contingut del cartró i decidir si l’enganxa dins el cercle corresponent depenent de si creu té aquella qualitat o actitud o si li agradaria tenir-la.
Una vegada l’alumne ha enganxat cada cartronet dins el cercle, la resta de companys/es diuen què en pensen, si creuen que té una percepció errònia, encertada, etc.
També poden dir qualitats del company que el material no reflecteix i es pot apuntar a la pissarra amb el guix. La diversitat d’opinions del grup és la que pot enriquir la sessió. Cal veure-hi la riquesa des de les diferències d’opinions i percepcions.


Aquesta activitat ha funcionat molt bé, però crec que en part ha estat així perquè l’hem fet en el moment oportú. És una activitat amb uns continguts molt personals feta amb una metodologia oberta i de gran grup i és per això que crec que no hagués tingut el mateix èxit i profit a l’inici de l'assignatura, ja que els alumnes encara estaven molt insegurs vers ells mateixos i vers els companys, la qual cosa els hagués cohibit en el moment de parlar de qüestions tant personals. 

També crec que els alumnes han anat adquirint al llarg d’aquests dies moltes habilitats i competències d’expressió oral i relacions interpersonals, la qual cosa ha ajudat a poder parlar entre ells sobre els aspectes personals dels altres companys sense incidències. Tothom ha sabut molt bé com expressar les seves opinions amb una més o menys sòlida argumentació al darrera, sempre respectant al company/a en qüestió i sense imposar el seu punt de vista a ningú. També s’han pogut veure situacions on es rectificava allò mal dit o inoportú, o moments en què es canviava d’opinió després de la intervenció d’un company, etc.

En resum, tot d’aspectes difícils d’acomplir si no s’està bé amb un mateix, la qual cosa vol dir que les modificacions al material de l’assignatura estan portant els seus primers fruits reflectits en aquestes bones relacions personals que s’estableixen entre els alumnes de l'assignatura. 

dimarts, 16 d’abril del 2013

Activitat "Cacera del tresor" + Activitat "Definicions autoconeixement i autoestima"



Objectius de l’activitat
-Aprofundir en els conceptes d’autoconeixement i autoestima.
-Reflexionar sobre la propi autoconeixement.
-Reflexionar sobre la pròpia autoestima.
-Adonar-se que tothom té aspectes positius.
-Adonar-se que no tothom és igual, respectar-ho i valorar-ho.
Descripció de l’activitat
Els alumnes, per grups, hauran de resoldre la cacera del tresor i posteriorment es fa una posada en comú de les respostes.

Avui hem continuat la tasca iniciada en la sessió anterior. A partir d'aquest link http://www.xtec.cat/~nalart/caceres/AUTOESTIMA/L'autoestima.htm tots els alumnes han acabat de fer la cacera del tresor en el seu petit grup i val a dir que durant aquesta activitat han necessitat molt poc la meva ajuda. La seva confiança va augmentant dia rere dia, perquè per una banda ja han anat formant els lligams d’un nou grup classe i perquè per l’altra, ja es van trobant més competents en els temes de l'assignatura i van perdent la por a equivocar-se. A més, com ja he dit en l’entrada anterior, el format de petit grup els ha estat molt profitós i una molt bona oportunitat per sentir-se part d’un grup, implicar-se en la tasca i veure que entre tots es pot construir un resultat, que tots els components del grup han estat importants i necessaris per resoldre satisfactòriament l’activitat. Així doncs, una vegada més, ha estat tant important el què es treballa en l’activitat, com el com es treballa, ja que és molt important anar variant d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge perquè donem la oportunitat a tots els alumnes d’entrar-hi, ja que cada metodologia té unes característiques concretes més profitoses per uns alumnes que per d’altres.       

Així doncs, quan tots els grups han acabat, hem aprofitat per fer una altra activitat amb una metodologia ben diferent a l’anterior pel mateix motiu exposat unes línies més amunt.

Objectius de l’activitat
-Aprofundir en els conceptes d’autoconeixement i autoestima.
-Iniciar-se en la negociació com a forma de relació social.
Descripció de l’activitat
Es reparteixen de manera aleatòria la mateixa quantitat de cartronets per cada grup i a cada un d’aquests se li dóna la consigna de “autoconeixement” o “autoestima” per tal que identifiquin quins s’han de quedar en el seu grup i quin no i per què. Una vegada fet això han de “vendre” els cartronets que no formen part de al seva consigna a l’altre grup fent servir les estratègies de negociació que creguin necessàries. Alhora hauran d’aconseguir que els del grup contrari els vulguin “vendre” els cartronets que els pertanyen per consigna.
Es tracta d’argumentar el per què una definició forma part d’un grup o de l’altre i saber donar bons arguments per rebre o donar els cartronets adequadament. Al final de l’activitat cada grup ha d’haver aconseguit reunir tots els cartronets referents a la seva consigna i no tenir-ne cap de l’altre.  

Ha estat una activitat de gran grup on hi tornava a comparèixer l’expressió oral, el raonament, l’argumentació i la “discussió” amb els companys. Aquesta vegada sí, que ha estat una discussió fluïda, argumentada i ben estructurada, sense inseguretats, ni pors, sinó confinat en ells mateixos i respectant els altres companys. S’ha vist clarament una evolució d’aquests alumnes vers la confiança en un mateix i vers les habilitats de relació amb els altres. Per tant, la conclusió que se’n pot extreure és que si l’alumnat presenta mancances en certs aspectes, no es poden obviar, ni passar per alt, del contrari, s’han de tractar i prendre mesures per reduir-les. A base de petites modificacions en el dia a dia de les aules es poden abastar molts més aspectes que, en aquest cas, els adolescents han d’aprendre encara, no sols de tipus conceptual, que es poden incloure i aconseguir a partir de la voluntat no només de l’alumne, sinó també del docent i fins i tot del conjunt del centre escolar, que és en definitiva qui obre les seves portes per l’educació.     

dimecres, 10 d’abril del 2013

Activitat "Cacera del tresor"


Després de clarificar bastant els termes d’autoconcepte i autoestima en la darrera sessió, avui ha tocat avaluar la pròpia autoestima a través d’un test (aquí teniu l’enllaç per qui el vulgui fer: http://www.psicoactiva.com/tests/test4.htm).

Objectius de l’activitat
-Clarificar els conceptes d’autoconeixement i autoestima.
-Reflexionar sobre la pròpia autoestima.
Descripció de l’activitat
Primerament, els alumnes resolen el test de manera individual i autònoma i a mesura que el van acabant el comenten amb el professor. És en aquest moment quan el professor invita a la reflexió dels resultats, al descobriment de les causes d’aquest i a la possible actuació si el resultat no és positiu.

Tots els joves han mostrat molt d’interès per fer el test i sembla que l’han respost sincerament perquè demostraven implicació en el treball individual i demanant els dubtes que els sorgien en la manera com estaven formulades algunes preguntes. És a dir, que no han respost ràpid i corrents, sinó amb atenció i sincerament perquè realment és un tema que els preocupa i tenen un gran interès i necessitat de conèixer-se.

Al final del test, una vegada sabut el resultat, he anat parlant amb cada alumne/a per comentar el resultat del test. La majoria dels testos han sortit amb una autoestima mitjana, amb dues excepcions d’autoestima alta i una d’autoestima baixa. Aquest resultat general es pot interpretar a partir de la inestabilitat dels adolescents, ja que per algunes coses tenen l’autoestima molt alta i per d’altres molt baixa, fent que el resultat final del test doni una autoestima mitjana. Com que és una època de canvi es senten insegurs encara en algunes coses (pròpies de la vida adulta) i molt segurs en d’altres (pròpies de la infantesa).

Com que ha estat una activitat relativament breu, hem començat amb la següent activitat , la cacera del tresor http://www.xtec.cat/~nalart/caceres/AUTOESTIMA/L'autoestima.htm.

Així doncs, per acabar, vull ampliar una mica més el tema de les caceres del tresor. Són un recurs educatiu molt útil per tal que els alumnes puguin aprendre de manera autònoma i poder començar a deixar de banda el gran pes de les classes magistrals. A més, com que el suport que s’utilitza per a aquesta eina és l’informàtic se li afegeix un “plus” de motivació a la tasca.
Us deixo, doncs, diversos enllaços:
-       Un enllaç que és una cacera del tresor per tal que conegueu què és una cacera del tresor. Què millor que aprendre una “cosa” fent-la? http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/caceres.htm
-       Un enllaç que ofereix un llistat de caceres del tresor existents a la xarxa classificades per nivells per si algú vol provar d’introduir aquest recurs  a les aules. http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/socials.htm
-       I finalment dos enllaços que expliquen com crear caceres del tresor pels que sigueu més atrevits i vulgueu fer-ne una a la vostra mida. http://www.aula21.net/cazas/ajuda.htm

dimarts, 9 d’abril del 2013

Activitat "Debat sobre autoconeixement i autoestima".



Objectius de l’activitat
-Conèixer què és l’autoconeixement.
-Conèixer què és l’autoestima.
-Implicar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.
-Fomentar el diàleg entre companys i amb el professor.
-Afavorir l’expressió d’idees/creences/coneixements als altres.
-Iniciar en l’actitud de respecte vers idees contraries a les pròpies. 
Descripció de l’activitat
A l’inici de l’activitat es deixen uns minuts (o el professor pot haver-ho encomanat per deures) perquè els alumnes busquin per internet informació dels conceptes autoconeixement i autoestima. Posteriorment el moderador inicia el debat tot presentant el tema a partir d’una imatge i es deixa que aquest flueixi amb l’ajuda d’aquest sempre que sigui necessària. Al final es deixen uns minuts per acordar unes conclusions finals del debat respecte a què és l’autoconeixement i l’autoestima.

Aquesta activitat ha anat molt bé tot i que ha costat “arrencar”. Com en la primera activitat de preguntes inicials, els costava parlar i expressar les seves idees a la resta de companys i professora, però poc a poc aquesta situació ha anat canviant i de la meitat endavant, el debat ha estat força interessant i profitós.

Com que han pogut recolzar-se en la informació extreta d’internet, i amb la imatge inicial del debat (exposada a continuació) tenien un suport en les seves argumentacions, i això els feia estar una mica més segurs.

 A més a més, el fet de poder interaccionar amb els companys per poder donar suport a uns i discrepar amb d’altres, ha fet que no es sentissin sols, que veiessin que tot el grup estava unit pel debat i en igualtat de condicions.    
Han sortit conclusions, doncs, com les següents:
-       Les mateixes paraules autoconeixement i autoestima ja t’indiquen que són “coses” d’un mateix.
-       Tenir un bon autoconeixement no vol dir també tenir una bona autoestima.
-       Una autoestima molt alta et pot portar problemes amb els altres per prepotència o “xuleria”.
-       Depenent de què et diuen els altres la teva autoestima canvia.
-       Autoconeixement és saber com ets tu.
-       Autoestima és si t’agrada o no com ets tu.

Deixant de banda els continguts teòrics que hem pogut extreure del debat, també cal fer èmfasi a una part molt important d’aquest: el funcionament de la pròpia estructura del debat. Pel que fa doncs, a aquest aspecte, cal dir que després de les tensions inicials, els alumnes han començat a interactuar entre ells seguint molt bé l’estructura i les normes d’aquesta forma de discussió. S’han respectat els torns de paraula, s’ha mostrat interès i respecte pels companys, la qual cosa ha fet que jo coma moderadora tingués poca feina a fer, no obstant quan ha sigut necessari intervenir per reconduir les argumentacions, també se m’ha respectat molt la meva figura.

Tot documentant-me per preparar el material curricular eix del meu projecte he trobat un article molt interessant per a mestres i professors que parla sobre el debat com a eina de consens. Crec que és molt interessant que com a docents tinguem clares les característiques pròpies del debat per tal d’introduir-lo a les aules (com he proposat jo) de manera correcta, útil i viable. Així doncs, deixo l’enllaç del blog on he trobat aquesta interessant exposició sobre el debat perquè us animeu a utilitzar-lo com a recurs educatiu i com a eina de gestió entre alumnes: