AVALUACIÓ FASE 1.

Després de finalitzar totes les tasques previstes per la fase 1 del pla de treball cal fer-ne la valoració:

INDICADORS D’AVALUACIÓ:
DEL RESULTAT:	DEL PROCÉS:
-La informació recollida és adequada (en quant a quantitat i qualitat) a les necessitats dels docents. (MOLT/BASTANT/POC/GENS) -Les conclusions acordades permeten iniciar la revisió/reformulació del material. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)	-Permissivitat dels docents per entrar a observar a les seves aules. (MOLTA/BASTANT/POCA/GENS) -Els instruments d’avaluació utilitzats permeten recollir informació necessària i útil. (MOLT/BASTANT/POC/GENS) -Les diverses activitats/actuacions planificades per a la recollida d’informació (activitat a, b, c i d) són útils i viables.  (MOLT/BASTANT/POC/GENS) -Les diverses activitats/actuacions planificades per a la col·laboració/treball conjunt entre docents (activitat d) són útils i viables.  (MOLT/BASTANT/POC/GENS) -Els registres/informes fets són útils per a l’exposició/transmissió de la informació. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)

Es pot concloure, doncs, que la fase 1 s’ha portat a terme seguint estrictament el pla de treball i que ha estat favorable fer-ho així de tal manera que no ha calgut introduir canvis significatius podent determinar el pla de treball com a una bona planificació, realista i contextualitzada. Només podria modificar-se el tipus d’observació de l’activitat C) passant de ser no participant a participant per evitar el risc de desnaturalitzar la situació observada, tot i que també cal dir que els moments d’esbarjo són difícils d’observar de manera participant perquè és el moment en què els alumnes estan sols sense la presència de professors, és a dir que la línia d’observació participant o no participant en aquest cas seria molt fina perquè tot i escollir el tipus participant, es quedaria bastant al marge de les actuacions dels alumnes.  

Activitat B) observació dins l’aula de l'assignatura optativa d’habilitats socials + Activitat D) lectura i anàlisi del material didàctic.

Aquesta entrada recull les tasques fetes al centre durant dos dies consecutius (12 i 13 de març) perquè aquestes han estat les mateixes. Ambdós dies he pogut observar els alumnes dins l'assignatura optativa i posteriorment he pogut quedar-me a parlar amb la meva tutora (psicopedagoga del centre i docent de l'assignatura) sobre el material didàctic utilitzat de manera que aquests dos dies m’han permès acomplir tots els objectius plantejats al pla de treball.

Observació CV:

-Observar els comportaments dels adolescents i les relacions entre iguals dins i fora de l’aula.

-Observar els comportaments i les relacions entre adolescents i professorat dins i fora de l’aula.

Reunió amb la docent:                             

-Analitzar el material didàctic de l'assignatura optativa d’habilitats socials.

-Reformular conjuntament la demanda si cal.

-Delimitar les parts del material que caldria millorar.

 Durant el PRC I vaig assistir coma observadora a moltes de les sessions d’aquesta assignatura optativa amb uns alumnes que ara ja no el cursen perquè el primer trimestre va finalitzar i amb ell es van canviar les optatives. No obstant, aquelles observacions i col·laboracions amb la docent de l'assignatura (la meva tutora de pràctiques) em van permetre seguir el cas del meu projecte des de l’inici i per tant, ja vaig començar a percebre la manca d’autoestima i autoconexiement de què parlaven les tutores de 3r ESO en general i de la poca incidència que se’n feia en l'assignatura optativa tot i ser un tema cabdal dins les habilitats socials. Ara doncs, puc centrar-me més en el tema d’estudi i observació que ens pertoca amb uns alumnes nous però que presenten característiques similars amb els del primer trimestre, i si bé presenten alguna diferència, el què no ha canviat ha estat el desenvolupament de l'assignatura optativa perquè es fa servir el mateix material curricular. Igualment, quan s’hagi confeccionat el nou material curricular, i es pugui aplicar, els alumnes de l'assignatura optativa hauran tornat a canviar perquè ja estarem al tercer trimestre. De totes maneres, això no és un problema, del contrari, ajuda a veure que no és una intervenció merament correctiva, sinó que més enllà d’això serà també preventiva, per tal que l’alumnat de 3r d’ESO millori en autoconeixement i autoestima per tal d’adquirir unes millors habilitats socials per les seves relacions personals.

L’observació participant a l’aula ha estat favorable als objectius que es perseguien i s’ha desenvolupat correctament en ambdós dies. Els alumnes ja em coneixien del PRC I, no en el crèdit, però si en d’altres classes o de veure’m pels passadissos acompanyant a la meva tutora, per tant, aquest fet va ajudar a naturalitzar la situació, juntament amb la meva col·laboració en el desenvolupament de la sessió com a suport de la docent principal. Així doncs, altra vegada aquest tipus d’observació obté una bona valoració pel tractament que fa als observats, tot i els esforços que requereix a l’observador. A continuació, hi ha una mostra dels registres d'observació fets durant aquests dos dies:

Pel que fa a les dues reunions conjuntes amb la docent de l'assignatura optativa (tutora de pràctiques al centre) cal dir que han estat també positives. Les ganes de millorar de la docent han permès poder fer una elevada crítica constructiva al material sense buscar culpables, sinó del contrari, alternatives de millora. Vam començar el dimarts fent una lectura general i comentada del material, ja que el material és molt resumit i la docent m’havia d’anar explicant més a fons en què consistia cada activitat o sessió (informació de la qual prenia notes). Posteriorment, vam iniciar una identificació dels punts a favor del material i de les sessions/activitats que es portaven a terme i que per tant, no era necessari que es modifiquessin. El dia següent, avui, dimecres, hem continuat la tasca per on la vam deixar tot identificant les parts negatives del material curricular i que per tant calia modificar o suprimir i, al final, fent un llistat de mancances que caldria resoldre per cobrir la demanda/problema inicial.

La meva actitud durant les reunions amb la docent ha estat d’escolta activa, de comprensió, de curiositat per conèixer totes les característiques del material i de l'assignatura optativa i, d’acompanyament en el procés de millora d’aquest. En cap cas, crec que la figura del psicopedagog ni en aquesta situació (assessorament als professors per la millora d’un material didàctic)  ni en qualsevol altra hagi de ser de superioritat, d’expert que ha de resoldre tots els problemes, ni de culpabilitzador dels docents pels errors comesos. Des d’una visió constructivista de l’assessorament psicopedagògic la relació entre assessor i assessorat no pot ser de desigualtat, sinó que com diu Carles Monereo (2003: 13)“La relació assessor-assessorat és, en aquest cas, més simètrica perquè tots dos, encara que tinguin funcions i tasques diferenciades, posseeixen un estatus semblant.” 

Activitat C) Observació fora les aules.

Si ahir vaig estar observant als alumnes de 3r ESO dins les seves aules ordinàries, avui m’he passejat àmpliament pels passadissos, patis i vestíbul per tal de:

-Observar els comportaments dels adolescents i les relacions entre iguals dins i fora de l’aula.

-Observar els comportaments i les relacions entre adolescents i professorat dins i fora de l’aula.

He cregut important fer observacions fora les aules perquè l’institut no és només un lloc d’estudi pels alumnes, sinó que també és un gran espai de socialització i creixement personal. Tal i com diu Alain Braconnier (en el seu llibre Guía del adolescente. Madrid: Editorial Síntesis, 2001) “El instituto quizá tenga “más” importancia de lo que podamos imaginar, pues el adolescente espera de su paso por él o sólo una preparación para la vida profesional y un aprendizaje personal, sino también una posibilidad de desarrollo para el conjunto de su vida y de su personalidad. Definir la escolaridad como una simple actividad de aprendizaje y de adquisición de conocimientos no se corresponde con los deseos de les jóvenes. [...] Asimismo, el tiempo y el espacio que median entre el instituto y la casa, es decir el camino que conduce al centro de estudios, se llenan de actividades, de encuentros y de intercanvios.”. Així doncs, si l’objectiu general d’aquesta etapa és conèixer l’adolescent en la seva globalitat donant especial importància a l’autoconeixement i a l’autoestima crec que no podíem deixar escapar l’oportunitat d’observar els adolescents en aquests espais de relació relacionats amb l’institut però no supeditats a l’aprenentatge pròpiament dit.   

El tipus d’observació emprat avui ha estat diferent de l’utilitzat dins les aules, ja que en aquest cas l’observador (jo) no participava de cap activitat amb els alumnes, sinó que com un narrador omniscient he anat prenent notes en la mateixa escena d’observació. Tot i poder prendre notes pels passadissos i patis de  l’institut, la meva actitud era despreocupada, com si la tasca que estigués fent no tingués res a veure amb ells (els alumne si professors en els seus moments d’esbarjo). Crec que aquesta actitud ha ajudat en el moment de fer la observació, ja que a ningú no li agrada sentir-se observat ni “conillet d’indies” de res, per tant, molts dels observats no s’han adonat de la meva tasca. Si, però, que és cert, que alguns (minoria) em miraven amb sorpresa, dubte i curiositat, ja que la meva presència i tasca podia semblar una mica fora de lloc per estar, per exemple, en un banc del vestíbul “fent feina” o bé, amb la carpeta escrivint abans d’entrar a l’institut a primera hora del matí.

Per tant, després d’haver provat els dos tipus d’observacions (participant ahir i no participant avui) crec que valoraria més positivament la observació participant perquè permet acostar-te a la realitat amb naturalitat i sense que els observats es sentin violentats per la teva presència, ja que sí bé, és cert, que les observacions d’avui podríem definir que han estat exitoses (tal i com es pot veure al registre següent a tall d’exemple) crec que en part ho han estat perquè no es notava quina era la tasca que estava desenvolupant, ja que com diu Llorenç Andreu Barrachina (2011: 56) “[...]la presència d’un observador extern pot desnaturalitzar l’observació ja que la presència d’una persona aliena al grup sempre introdueix certa artificialitat ja que irromp en el context natural.”.   

Aquí teniu un dels registres d'observació d'aquest tipus: 

Activitat A) Observació dins les aules de 3r d’ESO

Una de les activitats d’aquesta primera fase del projecte és observar els alumnes de 3r d’ESO dins l’ambient de l’aula ordinària amb el seu grup classe per tal de complir aquests dos objectius:

-Observar els comportaments dels adolescents i les relacions entre iguals dins i fora de l’aula.

-Observar els comportaments i les relacions entre adolescents i professorat dins i fora de l’aula.

I, per tant, anar definint les característiques generals del seu autoconexiement i de la seva autoestima per valorar si certament, tal i com s’havia pronosticat, hi ha mancances. Durant la reunió inicial on es va definir el problema, on es va acordar qui s’encarregaria d’aquest projecte i on es va presentar el pla de treball inicial, es va acordar amb les tutores de 3r d’ESO que s’haurien de fer algunes observacions a l’aula i que per tant informessin a la resta de professors que imparteixen classe amb aquests alumnes per tal d’avisar-los de la possible presència d’un observador en els dies posteriors.

Així doncs, arribat el dia, he anat a la classe de 3r ESO A a fer una observació durant l’hora de tutoria, a 3r ESO B durant l’hora de català i he observat també una hora de projecte on es barregen els alumnes de tots els grups de 3r al laboratori de ciències per investigar i conèixer tot el què està relacionat amb el gel (títol i tema del projecte d’enguany).

Els diferents professors que impartien les classes han estat molt amables i m’han permès entrar a observar i col·laborar sense cap problema. La meva figura ha estat presentada als alumnes com a un suport per a fer l’activitat que tocava en aquesta sessió concreta de la matèria, de tal manera que no han presentat cap mena de reticència ni pudor per la meva entrada a l’aula i tal i com m’ha comentat posteriorment el professor principal s’han comportat amb total normalitat tal i com fan sempre, sense afegir ni suprimir cap tipus de conducta.

Per tant, fer aquest tipus d’observació directa participativa crec que és molt útil quan es vol observar les característiques d’un cert col·lectiu de persones en un ambient quotidià per ells. No obstant, és un tipus d’observació més costosa per l’observador per dos motius: perquè no pot fer cap tipus d’anotació en el mateix moment i per tant, això és un exercici que requereix memòria; i perquè ha d’estar participant i col·laborant en el funcionament de la classe explicant, resolent dubtes, ajudant al professor i als alumnes desenvolupant tasques secundàries però que li requereixen una certa dedicació la qual no pot destinar a l’observació plenament, és a dir que ha de fer dues tasques alhora i això sempre és difícil: ha d’ajudar a fer la classe sense que se li escapi cap detall sobre el comportament dels alumnes entre ells i amb els professors. En conclusió, però, una vegada fetes aquestes observacions en diferents ambients, amb diferents alumnes i professors, no la canviaria per cap altre tipus, sinó que del contrari crec que ha estat una molt bona elecció i els resultats obtinguts s’ajusten als objectius plantejats tal i com es pot veure en el següent registre d’observació com a exemple dels tres que he elaborat avui.  

Per altra banda, m’agradaria comentar, a més de la metodologia emprada, el contingut pròpiament dit de l’observació, és a dir el comportament dels adolescents.

A l’observació durant la classe de projecte on conflueixen alumnes de tots els grup-classe de 3r ESO he pogut constatar que els adolescents estan en eterna contradicció no sols amb els adults, sinó que també amb ells mateixos i amb tot el què els envolta. He pogut extreure aquesta conclusió pels múltiples comentaris dels adolescents durant les explicacions i indicacions del professor, ja que es tracta d’un projecte on l’alumne fa un treball en grup de manera bastant autònoma però en moments concrets ha de seguir les indicacions del professor per portar a terme una experimentació específica. De la boca del mateix alumne es podien sentir opinions tant diverses com: “Uaaa! Això és un rollo... aquest experiment és molt pena... que cutre això del glaçó...!”, o “És veritat, el glaçó es fon més ràpid, que guai... com mola... no ho hagués dit mai!” o “T’ha agradat la classe d’avui? A mi normal... podria haver estat pitjor.. però em feia un pal fer l’experiment....”.

Així doncs, aquestes breus i bàsiques transcripcions demostren que tal i com diu Alain Braconnier (en el seu llibre Guía del adolescente. Madrid: Editorial Síntesis, 2001) “En resumen, el adolescente es un ser lleno de contradicciones y paradojas. En su comportamiento, sus pensamientos, sus sentimentos, sus emociones, el joven oscila entre una necesidad de separación y una necesidad de dependencia que se contradicen entre sí, y que a veces le hacen sufrir.”