dilluns, 20 de maig de 2013

WEBGRAFIA


DDAA. Talleres sobre identidad y autoestima. [en línia]. Escritorio del docente. [Consulta: 10 de març de 2013]. Disponible a: <http://escritoriodocentes.educ.ar/datos/taller_identidad_autoestima.html>

GADEX. L’adolescència. [en línia]. Barcelona: GADEX, 2011. [Consulta: 2 de març de 2013]. Disponible a: <http://www.gadex.eu/ca/index.php>

PASCUAL, Justino. Competencias básicas en secundaria. [en línia]. Burgos: CIFP Juan de Colonia, 2007. [Consulta: 10 de març de 2013]. Disponible a: <http://es.scribd.com/doc/30476926/La-competencia-social-y-ciudadana>

PSICOINFANTOJUVENIL. Taller de autoestima para adolescentes. [en línia].   Espanya: Red-Psi, 2011. [Consulta: 10 de març de 2013]. Disponible a: <http://www.red-psi.org/articulos/taller-de-autoestima-para-adolescentes/>

RODRIGUEZ, S. El autoconcepto académico como posibilitador del rendimiento escolar. [en línia]. Huelva: Universidad de Huelva, 2010. [Consulta: 2 de març de 2013]. Disponible a: <http://psicopediahoy.com/autoconcepto-academico-rendimiento-escolar/>

BIBLIOGRAFIA


ALVARADO, Zayda; GARCÍA, Lucero; INGAR, Rosa. Como trabajar la autoestima en el aula. Perú: Universidad César Vallejo, 2010.

BARRACHINA, Llorenç Andreu (coord.). Diagnòstic en educació. Barcelona: Editorial UOC, 2011.

Boletín Oficial del Estado, 4 de maig de 2006, núm. 106.

BRACONNIER, Alain. Guía del adolescente. Madrid: Editorial Síntesis, 2001.

CASTANYER, Olga. La asertividad: expresión de una sana autoestima. Bilbao: Editorial Desclée de Brouwer, 2000.

DDAA. Desarrollo afectivo y social. Madrid: Ediciones Pirámide, 1999.

DDAA. Estrategias organizativas de aula. Propuestas para atender la diversidad. Barcelona: Editorial Graó, 2001.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 26 de juny de 2007, núm. 4915.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 16 de juliol de 2009, núm. 5422.

MONEREO, C. “Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica”. Dins: Carles Monereo (coord). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: Editorial UOC, 2003.

MORENO, Amparo. L’adolescència. Barcelona: Editorial UOC, 2006.

PERINAT, A. “El desenvolupament en l’adolescència”. Dins: Adolfo Perinat (coord.). Desenvolupament i aprenentatge durant l’edat escolar. Barcelona: Editorial UOC, 2004.

PUIG, J.M. (coord.). Educar a la secundària. Vic: Eumo Editorial, 2000.

VILLAR ANGULO, Luis Miguel. (Director). Capacidades docentes para una gestión de calidad en Educación Secundaria. Madrid: Editorial Mc GrawHill, 2004. 

diumenge, 19 de maig de 2013

VULLSABER


De tots els llibres que he anat consultant aquests dies, en voldria recomanar i destacar un que dóna una visió molt global però alhora aprofundida i planera del què és l’adolescència. Com ja he dit, no és dels llibres més especialitzats que he consultat, però sí que possiblement és el que m’ha permès en gran mesura endinsar-me i situar-me en el món dels adolescents, ja que la meva experiència sempre havia oscil·lat entre l’educació formal a infantil i l’educació del lleure en alumnes de primària, desconeixent força l’etapa de secundària.

Així doncs, el llibre que teniu a continuació és recomanable a tots els que consulteu el meu blog i us interessi tenir una visió general dels adolescents; i a qui visitant el meu blog li manquin justificacions per entendre la meva proposta d’intervenció, ja que si bé aquest llibre no aporta massa argumentacions científiques o tècniques si que aporta una dosis de sentit comú a partir de conceptes bàsics que caldria tenir prèviament a tractar amb l’adolescència des de qualsevol basant possible.














diumenge, 5 de maig de 2013

CONCLUSIONS FINALS


Durant l’estada al centre de pràctiques per segona vegada, he pogut avançar en quant a tasques i accions a fer jo mateixa dins el propi centre, per tant, tot i poder reafirmar les conclusions que vaig extreure al Practicum I, n’he pogut extreure d’altres de més concretes de la feina de psicopedagog perquè ara m’ha tocat fer-la i viure-la més de dins i en pròpia persona. 
Aquestes conclusions, però, no són purament conceptuals o dels aprenentatges que hagi anat fent al llarg de les pràctiques perquè aquestes reflexions ja queden contemplades a les estrades del dia a dia. Aquestes conclusions finals, són doncs de caire més generalista de tot el Practicum II: 

-       Com a psicopedagogs no podem tenir mandra. Per la meva curta experiència he pogut veure que sovint el claustre de professors té una càrrega de feina important i que com a conseqüència és una mica reticent a propostes que afegeixin més hores de dedicació encara a la seva tasca docent. Per aquest motiu, els psicopedagogs no podem caure en la mateixa dinàmica que la majoria del claustre, sinó que hem de conservar sempre aquella empenta i aquella motivació per la feina ben feta tot i que això suposi moltes hores i molta dedicació, perquè és que no hi pot haver bons resultats sense una dedicació important al darrera. Així doncs, els psicopedagogs haurem d’estirar del carro del claustre per motivar-lo i aconseguir el seu suport i la seva ajuda encara que ens costi i ens requereixi molta insistència.

-       Com a psicopedagogs no hem de tenir por al canvi. Relacionada amb l’anterior, aquesta conclusió fa referència a la posició general de claustre, sovint poc partidària als canvis. El psicopedagog és qui ha de preveure la necessitat d’un canvi i fer-ne la seva planificació o bé promoure’n la seva planificació entre l’equip docent, ja que no és el psicopedagog qui ho ha de fer tot, però si que ha de ser l’impulsador del canvi, ja que sovint el claustre està estancat en la rutina i monotonia desbordat per la feina diària i ni contempla la possibilitat d’una alternativa possiblement millor. Així doncs, el canvi no ens pot fer por ni per la seva desconeixença ni pel volum de feina que comporta, ja que la realitat és canviant i per tant, ho ha de ser també l’entorn educatiu,ens hem d’adaptar als nous temps i als nous alumnes a partir dels canvis que siguin necessaris. Una escola (o institut) arcaica no aporta res de positiu.    

-       Si les coses no funcionen provem de millorar-les. No podem fer la vista grossa davant de disfuncions del centre o dels alumnes, i encara menys com a psicopedagogs de centre. Tornant a parlar de l’equip docent, si bé aquest està prou enfeinat com per dedicar-se a buscar alternatives de millora, ha de ser el psicopedagog qui iniciï aquest pas i en faci l’acompanyament. Hem d’estar com una mica a l’aguait de “tot” per tal de no permetre que es segueixin fent pràctiques que no són beneficioses,sinó del contrari promoure’n la seva millora.     

-       S’ha de confiar en els alumnes, sovint és l’entorn qui no els deixa extreure el millor d’ells. Massa sovint s’opta per una posició culpabilitzadora dels alumnes dels seus mals resultats acadèmics, socials, actitudinals... sense qüestionar-nos el per què de tot plegat. És doncs un error fer-ho, ja que si bé és la opció més fàcil ja que ens eximeix a professors i psicopedagogs de qualsevol responsabilitat és, segons el meu entendre la menys justa i real. Els alumnes, com la resta de persones es desenvolupen segons les seves característiques internes i les característiques externes de l’entorn que els envolta. Si bé les característiques internes no són tan accessibles i des de l’escola o institut no es poden contemplar tant, les externes si que formen part del nostre àmbit d’actuació i per tant crec que se n’han d’explotar totes les seves possibilitats, perquè sovint modificant l’entorn es modifiquen aspectes de la persona que creiem que estaven definits pel seu jo més intern. Per tant, no podem deixar-nos perdre la possibilitat de modificar allò que està al nostre abast en benefici dels alumnes, persones a qui hem d’acompanyar en el seu desenvolupament integral. 

-        Els adolescents no mosseguen. Al ser mestra d’educació infantil i al reunir tota la meva experiència professional amb alumnes de fins a dotze anys, sempre havia tingut una mica de reticència als adolescents per por a no saber-los tractar. Aquestes pràctiques m’han anat molt bé en aquest sentit perquè he pogut trencar el gel amb aquesta franja d’edat i he pogut veure que també és possible i maca la relació que s’estableix amb els adolescents. No és una tasca fàcil, tenir una bona relació amb els alumnes adolescents, però durant les pràctiques he anat observant i comprovant que des de la sinceritat, la proximitat, la igualtat entre tu i ells són punts clau per establir-hi bones connexions. Són pràcticament adults i volen ser tractats com a tals, tenen una gran quantitat de dubtes i no volen ser enganyats ni que se’ls emboliqui encara més,  tenen una autoestima dèbil i per tant no es volen sentir dominats per una figura superior (professor), sinó que se’ls ha donar confiança, creure en ells i fer-los sentir en igualtat, no de condicions, ja que els rols són diferents, sinó de capacitats com a persona.

No obstant, hi ha algunes conclusions més metodològiques que les comparteixo amb el Practicum I:

-       És tant necessari el període de pràctiques a finals de la carrera que es fa curt. Com he insinuat abans, cada àmbit de pràctiques contempla uns aspectes de la psicopedagogia però alhora en descarta d’altres, per això és molt útil el període de pràctiques però el fet de limitar-lo a un sol àmbit fa que es redueixin les possibilitats de contrarestar tota la teoria feta.

-        Les eines per compartir informació són molt útils. El blog i el fòrum són molt útils perquè et permeten aprendre una mica sobre els àmbits que en el teu centre de practiques no es toquen i a més, compartir experiències i opinions personals del procés amb els companys. Per tant, crec que s’ha de potenciar sempre molt aquesta part de compartir.

-       Crec que hi hauria d’haver més flexibilitat per cursar el pràcticum I i II. Donat que estem en una universitat a distància per poder fer viable la conciliació de la vida familiar, laboral i acadèmica, crec que hi ha una certa rigidesa en el moment de cursar el pràcticum pel fet que queda dividit en els dos semestres igual que la resta d’assignatures i això fa perdre dies útils de pràctiques al centre. És cert, que també vaig tenir problemes d’última hora, i el centre que vaig trobar finalment, no m’és el més còmode possible, però per aquest motiu he trobat que podria ser útil tenir més flexibilitat en les dates del pràcticum. 

diumenge, 28 d’abril de 2013

AVALUACIÓ FASE 4

Un cop acabada la fase 4 us presento l'avaluació d'aquesta:

INDICADORS D’AVALUACIÓ:
DEL RESULTAT:
DEL PROCÉS:
-Grau de satisfacció dels docents implicats envers les conseqüències i els resultats que ha aportat el nou material curricular.  (ALT/MIG/BAIX)
-Les conclusions acordades permeten establir una continuïtat al material. (/NO)
-El professorat implicat es mostra satisfet amb la línia d’intervenció seguida. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)
-Grau de satisfacció dels docents implicats envers la metodologia i les estratègies emprades. (ALT/MIG/BAIX)
-Els professors/es implicats han participat activament. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)
-Els instruments d’avaluació final utilitzats són adequats al rol (alumne/professor) del destinatari. (SÍ/NO)
-El sistema de comunicació/trobada emprat per a l’establiment de conclusions finals (avaluació final) és fluït. (MOLT/BASTANT/POC/GENS)


Aquesta fase també es pot valorar positivament en dos sentits.  Per una banda, el procés ha estat seguit segons la planificació i amb èxit tot i poder millorar la manera de motivar i implicar una mica més les diferents professores que hi han estat implicades, ja que a causa de la càrrega de feina que tenen es mostren interessades però, en ocasions, poc disposades a col·laborar. Per l'altra, els resultats obtinguts mostren una valoració positiva de tot el procés i de l'efectivitat del material elaborat així com la intenció d'establir-hi una continuïtat.

En resum doncs, es pot dir que les avaluacions de totes les fases han estat positives la qual cosa demostra que aquesta intervenció és factible i útil tot i tenir evidentment aspectes millorables.


divendres, 26 d’abril de 2013

Entrevista amb la docent de l'assignatura optativa.


Avui ha estat el meu últim dia al centre de pràctiques. Per acabar només em quedava tancar amb la meva tutora i docent de l'assignatura optativa l’avaluació del projecte i de la meva intervenció. Ha estat una entrevista informal i distesa on s’ha fet balanç de les necessitats inicials i de les solucions finals passant per tot el procés de recollida d’informació i de negociació de les parts per establir les actuacions pertinents. S’ha valorat positivament el mètode de treball molt realista i proper a la realitat del centre i a la demanda formulada inicialment, així com el resultat obtingut: el nou material curricular. Aquest ha funcionat correctament amb els alumnes i se n’han començat a veure els fruits, la qual cosa indica que al feina ha estat ben feta. Com sempre hi ha una part millorable, que en aquest cas seria la referent a la participació de les tutores de 3r, aspecte molt comentat en entrades anteriors i per tant, poc susceptible de més matisos. Simplement, s’haurien de tenir més espais pel treball personal dels docents on poguessin implicar-se en els projectes i treballar en equip, ja que si la organització del centre ho permetés, es podrien canviar les sessions de treball individual per sessions de treball en petit grup.    

dimecres, 24 d’abril de 2013

Activitat C) Qüestionari individual pels alumnes de l'assignautra optativa + Activitat B) Entrevista amb la docent de l'assignatura optativa.


Després d’haver acabat la docència de tota la part modificada del material curricular corresponent a l’autoconeixement i l’autoestima se n’ha de fer l’avaluació. L’avaluació és feta a tres bandes: per part dels alumnes, del docent de l'assignatura optativa i de les tutores de 3r ESO (professores implicades en el projecte).

Avui al CV hem fet una última dinàmica de grup sobre l’autoestima:

Objectius “Anunci publicitari”
-Exercitar les habilitats d’autoconeixement.
-Augmentar l’autoestima.
Descripció “Anunci publicitari”
Es deixa a l’alumnat tot tipus de material fungible perquè realitzin un anunci publicitari d’ells mateixos de manera individual. Cadascú ha de saber plasmar les seves qualitats i habilitats en una cartolina per tal que la resta de companys, al final, durant l’exposició dels anuncis, puguin deduir que tothom té unes habilitats o altres, que no hi ha ningú millor o pitjor, sinó que simplement som diferents.

I l’avaluació dels alumnes a partir d’un qüestionari de satisfacció respecte a l'assignatura com el que es mostra a continuació:


No hem fet una autoavaluació de les competències adquirides perquè com a propi docent he pogut veure que els aspectes tractats s’han vist reflectits en l’actitud i comportament de l’alumnat. Així doncs, individualment han respost el qüestionari el qual demostra que s’han obtingut resultats favorables respecte el nou material curricular.    

Pel que fa a l’avaluació del material i del procés respecte les professores implicades s’ha portat a terme en una reunió conjunta de tutors de 3r ESO. En aquesta reunió l’ambient ha estat molt més distès que en d’altres ocasions, pel meu entendre perquè ja no hi havia possibilitat d’involucrar-les més en el projecte perquè aquest ha arribat a la seva fi. Una vegada han vist finalitzat el procés i la satisfacció dels alumnes, s’han tret un pes del damunt perquè ja no hi ha més feina a fer, del contrari, el resultat de la feina feta queda recollit en el material didàctic (document) podent ser utilitzat en un futur sense massa modificacions més i això les satisfà i tranquil·litza davant de la feina que tenen regularment al centre.