Presentació + Activitat "Què sabeu?"

Primer dia del trimestre, primer dia de la optativa i primer dia com a docent en un institut. Després de tota la feina feta de planificació i preparació del material curricular arriba el moment de posar-lo en pràctica, el moment d’utilitzar-lo per primera vegada i veure si realment tot allò que s’ha pensat tindrà els fruits esperats.

Per començar la meva tutora m’ha presentat al grup classe com a professora de l'assignatura optativa per uns dies i jo ja he passat a fer la meva presentació personal i a convidar als alumnes que fessin la seva. Aquests breus minuts de presentacions inicials han estat tensos, ja que el primer dia de l'assignatura el grup d’alumnes és nou i manca confiança entre ells/es. Com que els alumnes de les optatives provenen dels diversos grups del mateix curs, no hi ha sempre entre ells relacions personals fortes i segures, de manera que s’ha pogut detectar de nou aquesta falta de confiança (origen del projecte) en un mateix quan s’han d’establir relacions personals noves.

Fins i tot, en el moment posterior a la presentació inicial de cada un, quan s’han repartit les qüestions inicials, es continuava respirant un clima d’inseguretat i incertesa vers ells mateixos respecte els nous continguts de l'assignatura i vers les noves companyies d’aquest (professora i companys/es).

Objectius de l’activitat de qüestions inicials

-Activar els coneixements previs dels alumnes sobre habilitats socials.  -Conèixer què saben els alumnes sobre el tema. -Motivar l’alumnat.

Descripció de l’activitat de qüestions inicials

Cada alumne resol de manera individual les activitats inicials relacionades amb les habilitats socials i la dinàmica de l'assignatura. Posteriorment es posen en comú les respostes individuals i es comenten les diferents opinions/versions.

 L’estona de contestar individualment les activitats inicials ha estat un reguitzell imparable de preguntes en veu alta per tal de buscar la confiança que els mancava a ells mateixos. Necessitaven sentir el recolzament de l’adult o d’alguns companys per tal de no equivocar-se en la resposta i fins i tot així hi ha hagut moltes qüestions que han quedat incompletes, no per manca de coneixement, sinó per no voler arriscar i possiblement equivocar-se. Davant dels seus nombrosos dubtes:

-       Què vol dir: “Què espero jo d’aquesta assignatura?”

-       Hem de posar exemples d’habilitats socials? O de coses que ens han passat?

-       Sé què és el llenguatge corporal però no sé com explicar-ho.

-       No sé què és la intel·ligència emocional...

-       Etc.

  Jo he respost de la següent manera:

-       Pot ser que no sapigueu què vol dir intel·ligència emocional o llenguatge corporal, però proveu de posar el què us ve al cap al llegir aquestes paraules.

-       Poseu el què us sembli, encara que no sigui el què és realment, estem a l’inici de l'assignatura i vull saber què sabeu i què us he d’explicar.

-       No patiu, no hi ha respostes correctes o errònies, és simplement la vostra opinió/creença sobre aquests nous conceptes que treballarem en el crèdit.

-       Si no us surt una definició podeu posar exemples de al vida real que us hagin passat.

-       Etc.

I tot i això, hi ha hagut diverses qüestions que s’han quedat en blanc, sense resposta, per manca de seguretat, per por al fracàs, ja que no s’està puntuant, ni s’està demanant la resposta correcta, sinó la percepció personal.

A més, al final de la classe quan ho hem posat en comú, ha costat tenir voluntaris per exposar en veu alta les seves respostes i la participació ha estat baixa perquè no s’atrevien a donar la seva opinió per si algú se’n reia o discrepava. Tots estaven pendents del seu full, de manera cohibida i desitjaven que jo no digués el seu nom per convidar-los a llegir alguna de les seves respostes, i al fer-ho, l’expressió principal ha estat: “No ho sé, jo.”

Per tant, per acabar, vull dir que avui he pogut ratificar que és cert que cal treballar l’autoestima d’aquests joves.