Si ahir vaig estar observant als alumnes
de 3r ESO dins les seves aules ordinàries, avui m’he passejat àmpliament pels
passadissos, patis i vestíbul per tal de:
-Observar
els comportaments dels adolescents i les relacions entre iguals dins i fora de l’aula.
-Observar
els comportaments i les relacions entre adolescents i professorat dins i fora de l’aula.
He cregut important fer observacions
fora les aules perquè l’institut no és només un lloc d’estudi pels alumnes,
sinó que també és un gran espai de socialització i creixement personal. Tal i
com diu Alain Braconnier (en el seu llibre Guía
del adolescente. Madrid: Editorial Síntesis, 2001) “El instituto quizá
tenga “más” importancia de lo que podamos imaginar, pues el adolescente espera
de su paso por él o sólo una preparación para la vida profesional y un
aprendizaje personal, sino también una posibilidad de desarrollo para el
conjunto de su vida y de su personalidad. Definir la escolaridad como una
simple actividad de aprendizaje y de adquisición de conocimientos no se
corresponde con los deseos de les jóvenes. [...] Asimismo, el tiempo y el
espacio que median entre el instituto y la casa, es decir el camino que conduce
al centro de estudios, se llenan de actividades, de encuentros y de
intercanvios.”. Així doncs, si l’objectiu general d’aquesta etapa és conèixer
l’adolescent en la seva globalitat donant especial importància a
l’autoconeixement i a l’autoestima crec que no podíem deixar escapar
l’oportunitat d’observar els adolescents en aquests espais de relació
relacionats amb l’institut però no supeditats a l’aprenentatge pròpiament
dit.
El tipus d’observació emprat avui ha
estat diferent de l’utilitzat dins les aules, ja que en aquest cas l’observador
(jo) no participava de cap activitat amb els alumnes, sinó que com un narrador
omniscient he anat prenent notes en la mateixa escena d’observació. Tot i poder
prendre notes pels passadissos i patis de
l’institut, la meva actitud era despreocupada, com si la tasca que
estigués fent no tingués res a veure amb ells (els alumne si professors en els
seus moments d’esbarjo). Crec que aquesta actitud ha ajudat en el moment de fer
la observació, ja que a ningú no li agrada sentir-se observat ni “conillet
d’indies” de res, per tant, molts dels observats no s’han adonat de la meva
tasca. Si, però, que és cert, que alguns (minoria) em miraven amb sorpresa,
dubte i curiositat, ja que la meva presència i tasca podia semblar una mica
fora de lloc per estar, per exemple, en un banc del vestíbul “fent feina” o bé,
amb la carpeta escrivint abans d’entrar a l’institut a primera hora del matí.
Per tant, després d’haver provat els dos
tipus d’observacions (participant ahir i no participant avui) crec que
valoraria més positivament la observació participant perquè permet acostar-te a
la realitat amb naturalitat i sense que els observats es sentin violentats per
la teva presència, ja que sí bé, és cert, que les observacions d’avui podríem
definir que han estat exitoses (tal i com es pot veure al registre següent a
tall d’exemple) crec que en part ho han estat perquè no es notava quina era la
tasca que estava desenvolupant, ja que com diu Llorenç Andreu Barrachina (2011:
56) “[...]la presència d’un observador extern pot desnaturalitzar l’observació
ja que la presència d’una persona aliena al grup sempre introdueix certa
artificialitat ja que irromp en el context natural.”.
Aquí teniu un dels registres d'observació d'aquest tipus:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada