REFLEXIÓ SOBRE ORGANITZACIÓ A L’AULA

Aquesta intervenció psicopedagoògica es basa en la docència, i el material didàctic per a portar-la a terme, d’una assignatura optativa a la qual hi ha un volum de 10 a 15 alumnes per trimestre que la cursin. El fet de ser una assignatura on hi conflueixin alumnes dels diferents grans grups classe de 3r d’ESO i que en total no es superi la vintena d’alumnes en el grup, no vol dir que no sigui un grup divers, ja que la diversitat és innerent a les persones i per tant a les aules de les escoles i instituts. Així doncs, durant la revisió del material didàctic existent, amb la prèvia observació del funcionament de la optativa durant el pràcticum I, vaig veure la necessitat de presentar i formular activitats diverses per tal d’intentar arribar a la major quantitat d’alumnes possible, ja que com diuen Joan Agelet, Eulàlia Bassedas i Magdalena Comadevall (2001) “La organización del aula es uno –no el único- de los aspectos esenciales para lograr que cada alumno realice suaprendizaje al nivel que necesita.”

            Fa temps, que segons la meva experiència percebo que es té una concepció diferent sobre el model d’ensenyament – aprenentatge minimitzant les classes magistrals tant emprades en la meva època d’estudi i augmentant altres models on l’alumne és més protagonista del seu propi procés educatiu, la qual cosa la considero positiva des del meu entendre. No obstant, el material didàctic inicial d’aquesta assignatura, tot i presentar activitats de tipologia alternativa a la classe magistral, podríem dir que fa un abús del treball autònom i individual dels alumnes i de la posterior posada en comú dels processos i resultats de cadascú. Aquesta tipologia d’organització de l’aula i de model d’ensenyament – aprenentatge és vàlida, com moltes d’altres, però crec que l’error més comú és optar per una sola d’aquestes estratègies/metodologies existents deixant de banda les altres, ja que cada una té avantatges i inconvenients per diferents elements a tenir en compte durant un procés d’E-A. Optant per utilitzar una única estratègia d’E-A entrem en el perill de monopolitzar l’educació segons un model concret, tal i com va passar fa uns anys en el nostre sistema educatiu amb les classes magistrals, les quals no són perjudicials en elles mateixes, sinó en el seu abús i sobreutilització, i per tant, entrem en el perill d’estar perdent oportunitats amb l’ús d’altres metodologies i estratègies organitzatives. En resum, tal i com diuen els mateixos autors citats anteriorment, Joan Agelet, Eulàlia Bassedas i Magdalena Comadevall (2001) “...consideramos que tampoco sería bueno para la pràctica educativa el centrarse en una sola opción sin utilizar otras formas organizativas. En este sentido, deberíamos pensar que la organización que hay que adoptar tendría que depender, por una parte, del tipo de aprendizaje que deben realizar los alumnos y del contenido de ese aprendizaje... . Por otra parte, dependen también de las características de los alumnos que componene el grupo-clase y de la dinámica interactiva que establecen.”

            Així doncs, a partir de la opinió creada a partir de l’experiència i amb l’ajuda d’aquesta referència bibliogràfica -DDAA. Estrategias organizativas de aula. Propuestas para atender la diversidad. Barcelona: Editorial Graó, 2001.- he optat, amb el vistiplau de la resta de professores, per basar el material didàctic de la optativa en una combinació d’activitats i d’agrupament de l’alumnat diferents ja que ho considero més beneficiós per l’alumnat.