Durant la fase 2 d’elaboració del nou
material didàctic m'han sorgit dubtes de com deu ser la millor manera
d’ensenyar cada un dels continguts prèviament seleccionats. Una part de la
feina a fer és detectar mancances en el material existent, la qual cosa no és
fàcil, però encara ho és més per mi decidir com desenvolupar-ho una vegada
definit el que cal corregir o afegir. És per aquest motiu que en detectar de
seguida una mancança en el desenvolupament de l’assertivitat, ja que en el
material inicial només se n’exposa la part teòrica i es fa un test individual,
m’ha sorgit el dubte de com ensenyar-ho.
Consultant el llibre CASTANYER, Olga. La asertividad: una expresión de una sana
autoestima. Bilbao: Editorial desclée de brouwer, 2002. He pogut intuir el
perquè en el material inicial no s’anava més enllà de la conceptualització de
l’assertivitat i de la identificació del nivell de cada un, perquè en el llibre
es dóna molta importància a les formes indirectes d’ensenyar l’assertivitat a
partir del reforç positiu davant les conductes assertives i d’ingnorar les no
assertives (tant passives com agressives) tot seguint un programa de
modificació de la conducta sense que el subjecte en sigui plenament conscient.
Idees que en el llibre s’expressen de la següent manera: “Cuando veamos que el
niño comienza a tenenr conductas que más adelante le pueden causar problemas,
podemos aplicar un programa de “modificación de conducta”. [...] Si lo hacemos
bien, el niño no tiene que darse cuenta conscientemente de que le estamos
“enseñando” a comportarse de una forma concreta. Nuestra labor consiste
solamente en hacer conscinete al niño de las muestras de capacidad asertiva que
pueda dar en un momento.”
No obstant, el llibre parla de les
formes directes d’ensenyar l’assertivitat i m’ha semblat oportú introduir-les
al material curricular final per diversos motius: un d’ells és l’edat dels
alumnes, ja que crec que a l’adolescència ja són capaços d’analitzar una mica
més les situacions i per tant donar-se compte de les alternatives que hi ha a
l’assertivitat amb els seus beneficis i perjudicis per tal que siguin ells qui
escullin per voluntat pròpia actuar segons un comportament concret. És a dir,
és important seguir ensenyant de manera indirecta l’assertivitat, ja que l’entorn
és un factor molt important que ens modula el comportament, però també és
interessant fer conscient a l’alumne de les diferents alternatives i
conseqüències que aquestes poden tenir a partir de les formes directes
d’ensenyar l’assertivitat. Segons Olga Castanyer “[...] deberia clarificar
metas, definiendo muy concretamente qué es lo que quiere cambiar. [...] podría
ensayar conductas asertivas que podria exhibir [...] debe de ensayarse varias
veces por medio del ensayo o role playing [...] es bueno ilustrarle el problema
contándole una historia sobre otra persona que pasó por situaciones similares.”
Per això em decanto per un exercici de role playing on es pugui prendre
consciència des de dins (actors) i des de fora (públic) de les alternatives
possibles i les seves conseqüències. Olga Castanyer també afirma “hay que
ayudarle a sentirse bien consigo mismo”, la qual cosa ajuda a justificar que es
considerés tant important incorporar i desenvolupar àmpliament el tema de
l’autoconeixement i l’autoestima en la nova versió del material del crèdit
variable, ja que és un tema indispensable en aquest cas concret de
l’assertivitat però també en d’altres relacionats amb les habilitats socials
(control emocional i de comportament, comunicació amb els altres,
intel·ligència emocional, etc.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada