Activitat A) Observació dins les aules de 3r d’ESO

Una de les activitats d’aquesta primera fase del projecte és observar els alumnes de 3r d’ESO dins l’ambient de l’aula ordinària amb el seu grup classe per tal de complir aquests dos objectius:

-Observar els comportaments dels adolescents i les relacions entre iguals dins i fora de l’aula.

-Observar els comportaments i les relacions entre adolescents i professorat dins i fora de l’aula.

I, per tant, anar definint les característiques generals del seu autoconexiement i de la seva autoestima per valorar si certament, tal i com s’havia pronosticat, hi ha mancances. Durant la reunió inicial on es va definir el problema, on es va acordar qui s’encarregaria d’aquest projecte i on es va presentar el pla de treball inicial, es va acordar amb les tutores de 3r d’ESO que s’haurien de fer algunes observacions a l’aula i que per tant informessin a la resta de professors que imparteixen classe amb aquests alumnes per tal d’avisar-los de la possible presència d’un observador en els dies posteriors.

Així doncs, arribat el dia, he anat a la classe de 3r ESO A a fer una observació durant l’hora de tutoria, a 3r ESO B durant l’hora de català i he observat també una hora de projecte on es barregen els alumnes de tots els grups de 3r al laboratori de ciències per investigar i conèixer tot el què està relacionat amb el gel (títol i tema del projecte d’enguany).

Els diferents professors que impartien les classes han estat molt amables i m’han permès entrar a observar i col·laborar sense cap problema. La meva figura ha estat presentada als alumnes com a un suport per a fer l’activitat que tocava en aquesta sessió concreta de la matèria, de tal manera que no han presentat cap mena de reticència ni pudor per la meva entrada a l’aula i tal i com m’ha comentat posteriorment el professor principal s’han comportat amb total normalitat tal i com fan sempre, sense afegir ni suprimir cap tipus de conducta.

Per tant, fer aquest tipus d’observació directa participativa crec que és molt útil quan es vol observar les característiques d’un cert col·lectiu de persones en un ambient quotidià per ells. No obstant, és un tipus d’observació més costosa per l’observador per dos motius: perquè no pot fer cap tipus d’anotació en el mateix moment i per tant, això és un exercici que requereix memòria; i perquè ha d’estar participant i col·laborant en el funcionament de la classe explicant, resolent dubtes, ajudant al professor i als alumnes desenvolupant tasques secundàries però que li requereixen una certa dedicació la qual no pot destinar a l’observació plenament, és a dir que ha de fer dues tasques alhora i això sempre és difícil: ha d’ajudar a fer la classe sense que se li escapi cap detall sobre el comportament dels alumnes entre ells i amb els professors. En conclusió, però, una vegada fetes aquestes observacions en diferents ambients, amb diferents alumnes i professors, no la canviaria per cap altre tipus, sinó que del contrari crec que ha estat una molt bona elecció i els resultats obtinguts s’ajusten als objectius plantejats tal i com es pot veure en el següent registre d’observació com a exemple dels tres que he elaborat avui.  

Per altra banda, m’agradaria comentar, a més de la metodologia emprada, el contingut pròpiament dit de l’observació, és a dir el comportament dels adolescents.

A l’observació durant la classe de projecte on conflueixen alumnes de tots els grup-classe de 3r ESO he pogut constatar que els adolescents estan en eterna contradicció no sols amb els adults, sinó que també amb ells mateixos i amb tot el què els envolta. He pogut extreure aquesta conclusió pels múltiples comentaris dels adolescents durant les explicacions i indicacions del professor, ja que es tracta d’un projecte on l’alumne fa un treball en grup de manera bastant autònoma però en moments concrets ha de seguir les indicacions del professor per portar a terme una experimentació específica. De la boca del mateix alumne es podien sentir opinions tant diverses com: “Uaaa! Això és un rollo... aquest experiment és molt pena... que cutre això del glaçó...!”, o “És veritat, el glaçó es fon més ràpid, que guai... com mola... no ho hagués dit mai!” o “T’ha agradat la classe d’avui? A mi normal... podria haver estat pitjor.. però em feia un pal fer l’experiment....”.

Així doncs, aquestes breus i bàsiques transcripcions demostren que tal i com diu Alain Braconnier (en el seu llibre Guía del adolescente. Madrid: Editorial Síntesis, 2001) “En resumen, el adolescente es un ser lleno de contradicciones y paradojas. En su comportamiento, sus pensamientos, sus sentimentos, sus emociones, el joven oscila entre una necesidad de separación y una necesidad de dependencia que se contradicen entre sí, y que a veces le hacen sufrir.”